Reflexions sobre la investigació en salut mental a Catalunya: a propòsit de La Marató
A principis d'any, es va donar a conèixer quins eren els projectes de recerca que rebien dotació econòmica de la darrera edició de la Marató de TV3, que va estar dedicada a la Salut Mental. Dels 36 projectes guanyadors, 22 són estudis centrats en aspectes biològics, genètics i de neuroimatge, 11 estudis psicològics i 3 estudis d’aplicacions digitals.
La tasca de la Marató és important perquè contribueix a la sensibilització, coneixement i comprensió dels diferents problemes de salut que aborda. En un país on coneixem les dificultats per accedir a recursos per poder fer recerca en salut, iniciatives com les de la Marató són necessàries per contribuir a enfortir les xarxes i línies de recerca i poder avançar, reforçar i millorar els diferents abordatges. Des del respecte i reconeixement a aquesta tasca, voldríem compartir la preocupació i sorpresa pels projectes premiats enguany. Trobem a faltar la presència d’estudis que incorporin en el seu disseny el vessant biopsicosocial, que permeti conèixer la complexitat de la dimensió mental de la persona, i abordar-la des d’un model integral i multidisciplinari.
Es posa de manifest que actualment continua essent predominat un model biomèdic en salut mental, tant en la recerca, com en l’atenció directa i l’opinió de la població, en lloc d’un model d’atenció integral i comunitari, orientat a acompanyar, enfortir i millorar la salut mental de la població en conjunt.
Des de la Junta de la ACPSM- AEN Catalunya, hem decidit compartir unes reflexions al respecte:
-
Ens reafirmem en que les causes dels problemes de salut mental són complexes i multifactorials, i per tant l’atenció a les persones i famílies afectades per un problema de salut mental ha de ser integral i multidisciplinària.
-
Al llarg de la vida, múltiples determinants individuals, socials i estructurals poden protegir o fer malbé la nostra salut mental. Factors biològics, psicològics, habilitats emocionals i relacionals poden fer-nos més vulnerables. Tenen gran rellevància l’exposició a circumstàncies socials i econòmiques adverses, com poden ser els moviments migratoris, la pobresa, la precarietat laboral, les desigualtats, la vulneració de drets o la discriminació, que augmenten el risc de patir afeccions de salut mental. Els riscos poden aparèixer en qualsevol moment de la vida, essent especialment vulnerables en la primera infància i l’adolescència. Sabem que els factors protectors estan relacionats amb entorns socials segurs, igualitaris i justs, que permetin interaccions socials i arrelament a la comunitat, educació de qualitat i accés a recursos sanitaris i socials. Calen estudis que inclouen en el disseny i l’avaluació estratègies dirigides a fomentar aquests factors protectors.
-
La població en risc de vulnerabilitat per pèrdua d’habitatge, precarietat laboral, procés migratori o pobresa va augmentant en lloc de disminuir. Això té un impacte negatiu en la salut mental de la població en conjunt. Com a dada significativa, la població sense llar a Barcelona s'ha duplicat en una dècada. D’aquesta, un 70% pateix algun tipus de trastorn mental.
-
L’abordatge als problemes de salut mental ha de ser multidisciplinari i integral, abordant aspectes mèdics i psicològics, però també socials, econòmics, educatius, formatius i laborals.
-
La sensibilització sobre els problemes de salut mental no pot obviar els factors estructurals que condicionen la seva aparició i dificulten la seva superació (discriminació, vulneració de drets, desigualtats, etc.)
-
La investigació en salut mental ha de tenir en compte els condicionants socials. Considerem que aquesta perspectiva àmplia és fonamental per avançar en la millora del coneixement i de l’atenció als problemes de salut mental. La investigació no pot estar dissociada de la realitat de les persones que atenem. Cal que en el disseny dels estudis de recerca participin les parts implicades, incloent-hi les persones afectades, familiars i professionals de diferents àmbits que treballen a la primera línia d'atenció.
-
Considerem que calen estudis científics rigorosos sobre intervencions en l'àmbit de la salut mental que no posin el focus sobre l'individu, sinó sobre la xarxa sociofamiliar i la comunitat. Sabem que societats més justes impliquen que els seus ciutadans tinguin millor salut mental. Iniciatives locals que avancin en aquesta direcció, que puguin ser estudiades i avaluades de manera rigorosa, ajudaran a augmentar el coneixement científic i millorar la qualitat de l’atenció a la salut mental.
