Apoyo psicológico. "Desde casa te escucho".
Nou protocol per la detecció de la depressió postpart
Salut ha anunciat la posada en marxa d'un test de detecció precoç de la depressió postpart, la prevalença del qual s'estima en un 10%.
Comunicat per la crisi sanitària
Benvolguts socis i sòcies,
Desitgem que tan vosaltres com els vostres estigueu bé de salut en aquestes circumstàncies tan excepcionals que estem vivint. Aquest comunicat l’escrivim sota l’impacte que està causant la pandèmia del coronavirus en el nostre país i a tot el món. Tot just iniciem la segona setmana de l’estat d’alarma decretat pel govern i encara no hem pogut comprovar l’efecte d’aquestes mesures. Entretant, constatem en el dia a dia l’increment de contagis i de mortalitat causades pel virus. Podem empatitzar amb el dolor de les persones afectades i dels seus familiars, el dolor de no estar al costat físicament de les persones estimades, i en aquells casos més greus, el dolor de no poder acomiadar-se, circumstàncies impensables que dificulten el dol.
Aturar la pandèmia requereix d’un esforç enorme, mai viscut per nosaltres. L’eina principal per assolir la reducció dels contagis és el confinament social i seguir les recomanacions preventives. És una prova molt dura per la població, una prova dura per a tots, haver d’estar allunyats físicament dels nostres vincles i tenir la nostra llibertat tan restringida. Però és especialment més difícil per aquelles persones en situació social de major fragilitat.
Tot i que en els darrers dies constatem la major mobilització de recursos materials i humans en dècades, preocupa el desbordament dels serveis sanitaris i el risc per a la salut dels seus professionals. No estàvem preparats per respondre a aquesta emergència en un context social i sanitari en el que tot just ens començàvem a recuperar de l’anterior crisi del 2011 que va significar importants retallades en el conjunt de serveis de salut pública.
Com no podria ser d’una altra manera, estem pendents i preocupats dels nostres companys sanitaris que amb entrega des de primera línia estan abocant tot el coneixement i energia per curar i cuidar als malalts. Ens preocupa el grau d’exposició físic i mental. És imprescindible que les autoritats competents garanteixin el conjunt de mitjans de protecció. Sabem de la repercussió en salut mental dels estressors que estan afrontant i per això valorem les accions de reconeixement i gratitud de la població, així com el conjunt d’iniciatives des de diverses institucions per donar suport psicològic als professionals sanitaris (veure la pàgina web).
Som conscients del gran impacte emocional i social de tot el que s’està vivint. Ens preocupen els efectes psicològics d’un llarg confinament i la repercussió d’aquesta crisi humana i econòmica en les condicions de vida de les persones, especialment en els col·lectius amb major vulnerabilitat psíquica i social. Sabem que caldrà molt treball, temps i suport per a cicatritzar aquestes ferides, des de la Junta estem compromesos a contribuir amb el nostre gra de sorra per la cura i recuperació de la salut mental entesa de forma integral i comunitària. Per això, ara mateix, estem valorant diverses iniciatives que esperem concretar i fer-vos saber ben aviat. Ens interessa molt les vostres propostes i col·laboració, per això us animem a que contacteu amb nosaltres mitjançant el mail de l’associació (Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.).
Una abraçada virtual i fins aviat,
Junta ACPSM-AEN
Desitgem que tan vosaltres com els vostres estigueu bé de salut en aquestes circumstàncies tan excepcionals que estem vivint. Aquest comunicat l’escrivim sota l’impacte que està causant la pandèmia del coronavirus en el nostre país i a tot el món. Tot just iniciem la segona setmana de l’estat d’alarma decretat pel govern i encara no hem pogut comprovar l’efecte d’aquestes mesures. Entretant, constatem en el dia a dia l’increment de contagis i de mortalitat causades pel virus. Podem empatitzar amb el dolor de les persones afectades i dels seus familiars, el dolor de no estar al costat físicament de les persones estimades, i en aquells casos més greus, el dolor de no poder acomiadar-se, circumstàncies impensables que dificulten el dol.
Aturar la pandèmia requereix d’un esforç enorme, mai viscut per nosaltres. L’eina principal per assolir la reducció dels contagis és el confinament social i seguir les recomanacions preventives. És una prova molt dura per la població, una prova dura per a tots, haver d’estar allunyats físicament dels nostres vincles i tenir la nostra llibertat tan restringida. Però és especialment més difícil per aquelles persones en situació social de major fragilitat.
Tot i que en els darrers dies constatem la major mobilització de recursos materials i humans en dècades, preocupa el desbordament dels serveis sanitaris i el risc per a la salut dels seus professionals. No estàvem preparats per respondre a aquesta emergència en un context social i sanitari en el que tot just ens començàvem a recuperar de l’anterior crisi del 2011 que va significar importants retallades en el conjunt de serveis de salut pública.
Com no podria ser d’una altra manera, estem pendents i preocupats dels nostres companys sanitaris que amb entrega des de primera línia estan abocant tot el coneixement i energia per curar i cuidar als malalts. Ens preocupa el grau d’exposició físic i mental. És imprescindible que les autoritats competents garanteixin el conjunt de mitjans de protecció. Sabem de la repercussió en salut mental dels estressors que estan afrontant i per això valorem les accions de reconeixement i gratitud de la població, així com el conjunt d’iniciatives des de diverses institucions per donar suport psicològic als professionals sanitaris (veure la pàgina web).
Som conscients del gran impacte emocional i social de tot el que s’està vivint. Ens preocupen els efectes psicològics d’un llarg confinament i la repercussió d’aquesta crisi humana i econòmica en les condicions de vida de les persones, especialment en els col·lectius amb major vulnerabilitat psíquica i social. Sabem que caldrà molt treball, temps i suport per a cicatritzar aquestes ferides, des de la Junta estem compromesos a contribuir amb el nostre gra de sorra per la cura i recuperació de la salut mental entesa de forma integral i comunitària. Per això, ara mateix, estem valorant diverses iniciatives que esperem concretar i fer-vos saber ben aviat. Ens interessa molt les vostres propostes i col·laboració, per això us animem a que contacteu amb nosaltres mitjançant el mail de l’associació (Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.).
Una abraçada virtual i fins aviat,
Junta ACPSM-AEN
V Premio Ángel Garma al mejor trabajo de Psicoanálisis
En un tiempo que pretende que la condición humana pueda reducirse a una maquinaria biotecnológica, intentando contabilizar lo incontabilizable, renegando, en suma, de la complejidad de la subjetividad, el Psicoanálisis está vivo. Muy a pesar de los notables intentos de denigrarlo y darlo por muerto, su producción teórica y la presencia de su práctica clínica en las consultas privadas y en las instituciones públicas es la marca de su resistencia. Además de los grandes nombres de S. Freud, J. Lacan, etc... la producción psicoanalítica persiste, pues el Psicoanálisis es actual en su labor teórico-clínica cotidiana.
Perspectives sobre la formació especialitzada en salut mental
Recentment ha sortit publicat el N°3 de la revista Brain, revista editada pel Cluster del Salut Mental Catalunya, que aquesta vegada es centra en la qüestió de la formació en Salut Mental.
En aquest número ens han ofert la possibilitat de participar com a Grup de Treball sobre Formació de l'ACPSM. Així doncs vam escriure un breu article d'opinió que tot seguir compartim amb vosaltres, per tal que el pogueu llegir sencer, donat que a la publicació ha sofert algún petit canvi per adeqüar-se al format, i que nosaltres consideren prou important per mantenir-lo i compartir-lo (en negrita al text).
Agraïm al CSMC la possibilitat de participar d'aquest número sobre un tema que ens sembla cabdal i us animem a totes a llegir també la resta de continguts que són d'interés per assenyalar el camí necessari per a la millora d'aquest àmbit.
Accés online a la Revista Brain N°3
Perspectives sobre la formació especialitzada en salut mental
La psiquiatria, com a disciplina mèdica que tracta amb les persones amb trastorn mental, va néixer fa 200 anys amb una missió pràctica d’ordenar l’espai social, entre d’altres. La psicologia clínica i l’infermeria en salut mental les inclourem dins del mateix sac a efectes del que volem expressar aquí.
Durant aquests 200 anys s’han succeït diferents teories del que és un símptoma i de com entendre els trastorns mentals, fins arribar a la situació actual en que el model hegemònic és el biomèdic que entén el símptoma com a expressió d’una alteració cerebral encara desconeguda en els seus fonaments fisiològics.
La psicopatologia com a ciència i eina bàsica de la psiquiatria per tal de comprendre els fenòmens mentals que presenta la persona en qüestió ha quedat reduïda al no res i la formació en aquest àmbit rebaixada a l’adquisició de llistats de definicions de símptomes i síndromes per part dels professionals iniciats. I les noves tecnologies desenvolupades poden empitjorar la situació si no hi ha una formació prèvia en psicopatologia, doncs faciliten un coneixement additiu per agregació de dades sense tenir en compte la significativitat o la narrativitat (1), indispensables en els processos de comprensió i terapèutica.
No obstant, aquesta mirada objectivadora i reduccionista dels fenòmens mentals sempre ha estat qüestionada durant el seu desenvolupament. Actualment, s’estan desenvolupant metòdicament mirades que conceben els fenòmens i els trastorn mentals d’una forma més adequada a la seva naturalesa (2,3). Nosaltres apostem per una formació especialitzada que sigui capaç d’apropar-se a aquestes perspectives i poder caminar de forma rigorosa i crítica cap a una comprensió més aguda i reflexiva.
Tenir en compte els aspectes biogràfics, relacionals, culturals o socioeconòmics, entre altres, i el caràcter dinàmic dels fenòmens mentals ens sembla imprescindible per tal de no reificar el que se’ns presenta a consulta i tancar les possibilitats de la persona. Assumir el símptoma com a producte complex del que es dóna en la relació clínic-pacient i posar entre parèntesi els judicis determinants que tanquen precipitadament la possibilitat de reflexió sobre el que es presenta. I és que el que caracteritza la psicopatologia des del moment reflexiu que inaugura Jaspers fa un segle és l’assumpció de la subjectivitat com a problema fonamental i la recerca d’inteligibilitat del fenòmens i del món del pacient, i aquesta no s’aconsegueix mitjançant la identificació d’aquests amb definicions sempre incompletes, que acaben amb un etiquetatge que poca comprensió ofereix al clínic i al pacient per tal de millorar la situació problemàtica.
Amb aquesta intenció, per tal de millorar la formació especialitzada, nosaltres veiem essencial adquirir coneixements sobre la història de la psiquiatria, sobre teories del símptoma que hagin permès integrar els diferents aspectes de l’àmbit que tractem i hagin permès tirar endavant pràctiques rigoroses de les que puguem extreure conclusions útils per a la comprensió i la terapèutica.
I igualment essencial és l’adquisició d’una formació experta* en l’entrevista clínica. Aquest és el lloc privilegiat des del que comença la nostra tasca. És el que fa que la psicopatologia sigui una ciència empírica. I també és on comença la terapèutica. Estem d’acord amb aquells que avui assenyalen la importància del tacte en l’entrevista, el reconeixement de l’altre com a persona (no com a portador passiu d’una malaltia i sobre la que ens informa), l’actitud no invasiva i de suspensió de judicis valoratius o la importància de l’aproximació conversacional per tal de deixar desenvolupar les narratives pròpies al pacient (5,6).
Dit això, som conscients de les contradiccions i dificultats que trobarem en aquest camí cap a una formació psicopatològica exigent donades les exigències pragmàtiques que el món postmodern imposa a la tasca psiquiàtrica. La comprensió i terapèutica de les persones amb trastorn mental sovint es confronta amb les exigències normatives, econòmiques i socials que imposa el món que vivim (7).
* en el sentit que li donen Wiggins y Schwartz (4)
1- Han B-Ch. Psicopolítica. Herder, 2014.
2- Stanghellini G, Broome M et al. The Oxford Handbook of Phenomenological Psychopathology. Oxford University Press, 2019.
3- Rafael Huertas, Alberto Ortiz Lobo, Iván de la Mata Ruiz, Vicente Ibáñez Rojo. Críticas y alternativas en psiquiatría. Ed. Catarata, 2018.
4- Wiggins OP and Schwartz MA. Phenomenology and psychopathology: in search of a method. En libro: One century of Karl Jaspers’ general psychopathology. Oxford University Press, 2013.
5- Stanghellini G. The portrait of the psychiatrist as a globally minded citizen. Curr Opin Psychiatry. 2013;26:498-501.
6- Nordgaard J, Sass L a, Parnas J. The psychiatric interview: validity, structure, and subjectivity. Eur Arch Psychiatry Clin Neurosci. 2013 Jun;263(4):353-64.
7- Lopez-Santín JM, Alvaro Serón P, Molins Gálvez F. Cambios formales en la entrevista psiquiátrica. ¿Qué hay de fondo? Rev Asoc Esp Neuropsiq 2015;35(126):277-287.
En aquest número ens han ofert la possibilitat de participar com a Grup de Treball sobre Formació de l'ACPSM. Així doncs vam escriure un breu article d'opinió que tot seguir compartim amb vosaltres, per tal que el pogueu llegir sencer, donat que a la publicació ha sofert algún petit canvi per adeqüar-se al format, i que nosaltres consideren prou important per mantenir-lo i compartir-lo (en negrita al text).
Agraïm al CSMC la possibilitat de participar d'aquest número sobre un tema que ens sembla cabdal i us animem a totes a llegir també la resta de continguts que són d'interés per assenyalar el camí necessari per a la millora d'aquest àmbit.
Accés online a la Revista Brain N°3
Perspectives sobre la formació especialitzada en salut mental
La psiquiatria, com a disciplina mèdica que tracta amb les persones amb trastorn mental, va néixer fa 200 anys amb una missió pràctica d’ordenar l’espai social, entre d’altres. La psicologia clínica i l’infermeria en salut mental les inclourem dins del mateix sac a efectes del que volem expressar aquí.
Durant aquests 200 anys s’han succeït diferents teories del que és un símptoma i de com entendre els trastorns mentals, fins arribar a la situació actual en que el model hegemònic és el biomèdic que entén el símptoma com a expressió d’una alteració cerebral encara desconeguda en els seus fonaments fisiològics.
La psicopatologia com a ciència i eina bàsica de la psiquiatria per tal de comprendre els fenòmens mentals que presenta la persona en qüestió ha quedat reduïda al no res i la formació en aquest àmbit rebaixada a l’adquisició de llistats de definicions de símptomes i síndromes per part dels professionals iniciats. I les noves tecnologies desenvolupades poden empitjorar la situació si no hi ha una formació prèvia en psicopatologia, doncs faciliten un coneixement additiu per agregació de dades sense tenir en compte la significativitat o la narrativitat (1), indispensables en els processos de comprensió i terapèutica.
No obstant, aquesta mirada objectivadora i reduccionista dels fenòmens mentals sempre ha estat qüestionada durant el seu desenvolupament. Actualment, s’estan desenvolupant metòdicament mirades que conceben els fenòmens i els trastorn mentals d’una forma més adequada a la seva naturalesa (2,3). Nosaltres apostem per una formació especialitzada que sigui capaç d’apropar-se a aquestes perspectives i poder caminar de forma rigorosa i crítica cap a una comprensió més aguda i reflexiva.
Tenir en compte els aspectes biogràfics, relacionals, culturals o socioeconòmics, entre altres, i el caràcter dinàmic dels fenòmens mentals ens sembla imprescindible per tal de no reificar el que se’ns presenta a consulta i tancar les possibilitats de la persona. Assumir el símptoma com a producte complex del que es dóna en la relació clínic-pacient i posar entre parèntesi els judicis determinants que tanquen precipitadament la possibilitat de reflexió sobre el que es presenta. I és que el que caracteritza la psicopatologia des del moment reflexiu que inaugura Jaspers fa un segle és l’assumpció de la subjectivitat com a problema fonamental i la recerca d’inteligibilitat del fenòmens i del món del pacient, i aquesta no s’aconsegueix mitjançant la identificació d’aquests amb definicions sempre incompletes, que acaben amb un etiquetatge que poca comprensió ofereix al clínic i al pacient per tal de millorar la situació problemàtica.
Amb aquesta intenció, per tal de millorar la formació especialitzada, nosaltres veiem essencial adquirir coneixements sobre la història de la psiquiatria, sobre teories del símptoma que hagin permès integrar els diferents aspectes de l’àmbit que tractem i hagin permès tirar endavant pràctiques rigoroses de les que puguem extreure conclusions útils per a la comprensió i la terapèutica.
I igualment essencial és l’adquisició d’una formació experta* en l’entrevista clínica. Aquest és el lloc privilegiat des del que comença la nostra tasca. És el que fa que la psicopatologia sigui una ciència empírica. I també és on comença la terapèutica. Estem d’acord amb aquells que avui assenyalen la importància del tacte en l’entrevista, el reconeixement de l’altre com a persona (no com a portador passiu d’una malaltia i sobre la que ens informa), l’actitud no invasiva i de suspensió de judicis valoratius o la importància de l’aproximació conversacional per tal de deixar desenvolupar les narratives pròpies al pacient (5,6).
Dit això, som conscients de les contradiccions i dificultats que trobarem en aquest camí cap a una formació psicopatològica exigent donades les exigències pragmàtiques que el món postmodern imposa a la tasca psiquiàtrica. La comprensió i terapèutica de les persones amb trastorn mental sovint es confronta amb les exigències normatives, econòmiques i socials que imposa el món que vivim (7).
* en el sentit que li donen Wiggins y Schwartz (4)
1- Han B-Ch. Psicopolítica. Herder, 2014.
2- Stanghellini G, Broome M et al. The Oxford Handbook of Phenomenological Psychopathology. Oxford University Press, 2019.
3- Rafael Huertas, Alberto Ortiz Lobo, Iván de la Mata Ruiz, Vicente Ibáñez Rojo. Críticas y alternativas en psiquiatría. Ed. Catarata, 2018.
4- Wiggins OP and Schwartz MA. Phenomenology and psychopathology: in search of a method. En libro: One century of Karl Jaspers’ general psychopathology. Oxford University Press, 2013.
5- Stanghellini G. The portrait of the psychiatrist as a globally minded citizen. Curr Opin Psychiatry. 2013;26:498-501.
6- Nordgaard J, Sass L a, Parnas J. The psychiatric interview: validity, structure, and subjectivity. Eur Arch Psychiatry Clin Neurosci. 2013 Jun;263(4):353-64.
7- Lopez-Santín JM, Alvaro Serón P, Molins Gálvez F. Cambios formales en la entrevista psiquiátrica. ¿Qué hay de fondo? Rev Asoc Esp Neuropsiq 2015;35(126):277-287.
Fils de lectura I: El llenguatge de la salut mental
L'any 1873 Nietzsche publicava un breu assaig titulat "Sobre veritat i mentida en sentit extramoral" en que, en un fragment, el filosof s'enlluernava de la capacitat de l'ésser humà de generar estructures conceptuals que suportessin la naturalesa canviant i contingent de la realitat.
Consideracions sobre el proper "Controversias y Actualizaciones en Psiquiatría"
Recentment hem tingut accés al programa de la propera edició del Symposium sobre controvèrsies i actualitzacions a psiquiatria que enguant tractarà sobre la violència i l'agressió en l'àmbit de la psiquiatria.
Ens hagués agradat que un títol com aquest fos acompanyat d'una contextualització introductòria que situés aquesta qüestió dins de l'àmbit de la salut mental. Pensem que en un tema tan i tan sensible com aquest podria evitar alguns malentesos que és possible que es puguin suscitar, doncs el lligam entre els problemes de salut mental i la violència són complexos i delicats.
Ens hagués agradat que un títol com aquest fos acompanyat d'una contextualització introductòria que situés aquesta qüestió dins de l'àmbit de la salut mental. Pensem que en un tema tan i tan sensible com aquest podria evitar alguns malentesos que és possible que es puguin suscitar, doncs el lligam entre els problemes de salut mental i la violència són complexos i delicats.
Presentació del document final del Programa Suport entre Iguals
El passat 19 de desembre va tenir lloc al Departament de Salut a Barcelona, la presentació del document final del Programa Suport entre Iguals a Catalunya fruit del treball durant mesos del Grup de Treball en Suport entre Iguals del Pla director de salut i addiccions i del seu Consell Assessor.
