Us volem convidar a la propera presentació del llibre que el nostre company de l'AEN estatal, Enric Novella Gaya, va publicar el passat estiu.

La presentació d'"El discurso psicopatológico de la modernidad" que farà el mateix Enric es realitzarà a la Llibreria Alibri el dilluns 1 d'abril a partir de les 18:30 h, i després s'obrirà un breu torn de preguntes i de debat.

L'Enric Novella és Profesor Titular d'Història de la Ciència i investigador de l'Institut d'Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero de la Universitat de València. És doctor en Medicina per la Universitat d'Hamburg, llicenciat en Filosofía per la Universitat Lliure de Berlín (FU) i metge especialista en psiquiatria format a l'Hospital Clínic Universitari de València. A més, del 2015 al 2018 ha sigut director de la Revista de la Asociación Española de Neuropsiquiatría, tasca en la que ha contribuit a impulsar una mirada emancipadora sobre

Desde que el Gobierno del Estado diese a conocer el proyecto que están elaborando los Ministerios de Ciencia y de Sanidad, y por el que se pretende seguir un plan de acción para combatir las pseudociencias, se han sucedido las reacciones, comunicados y debates en el ámbito de lo psi, especialmente en los foros de psicología.

El "Plan para la Protección de la Salud frente a las Pseudoterapias", como así ha bautizado el Gobierno al este plan de choque, ha reabierto el debate en nuestro ámbito pues la cuestión de la evidencia científica es una herida abierta e inconclusa y tiene distintas aristas que convendría tratar, matizar, debatir y acordar en lo que sea posible. El estatuto epistemológico de lo que nos traemos entre manos psiquiatras y psicólogos fundamentalmente es escurridizo y no está libre de valores y posiciones ideológicas. Partiendo de eso, la especificidad y validez de los resultados que ofrece una evidencia científica muchas veces sustentada exclusivamente sobre presupuestos basados en ciencias naturales pueden ser muy parciales y potencialmente dañinos. Si bien, por otro lado, es necesario un rigor metodológico y una evaluación de los resultados acorde con nuestro ámbito de estudio y de ejercicio profesional.

La AEN se ha posicionado mediante un escrito enviado a los ministerios responsables del documento. En el documento de la AEN, se expresa

Difundimos este documental, recientemente subtitulado al castellano, titulado Mad Worlds: Redefining Sanity Through Struggle (Mundos Locos: Redefiniendo la Cordura a Través de la Lucha) y que es el capítulo #17 de la serie “Trouble” realizada por el colectivo Sub.Media cuya temática gira, en este caso, en torno a la salud mental, las causas sociales y políticas de las denominadas “enfermedades mentales” (ligadas a desigualdades de género, de clase, raciales o coloniales, etc…) y las alternativas posibles fuera de los marcos de este sistema que patologiza y margina a las personas con sufrimiento psíquico y construye un discurso biomédico falaz que atribuye el origen de las “enfermedades mentales” a factores neuroquímicos o genéticos, evitando así un cuestionamiento de las estructuras sociales, políticas y económicas sobre las que se sustenta este mundo y que son las auténticas causantes de ese dolor.

El objetivo de su difusión es el de hacer patente que es imposible disociar la salud mental (y sus problemas/alteraciones categorizados bajo las etiquetas diagnósticas al uso) del contexto situacional en que vivimos.

El passat divendres 23 de novembre es va celebrar una altre edició, la novena ja, de la jornada "La xarxa a debat". Enguany el tema triat i desenvolupat pels ponents convidats per la organització (ACPSM i FCCSM) va ser la salut mental "comunitària".

La jornada es va dividir en dues taules.

Una primera en la que van participar Marcel Cano i Claudi Camps moderats per Lluís Albaigés i que va anar saltant per diverses qüestions entorn del concepte de comunitat i el paper de l'atenció a la salut mental de/en/amb la comunitat. Qüestions fonamentals com la configuració dels éssers humans a partir de les xarxes intersubjectives van compartir espai amb altres més concretes com l'ocultació dels problemes d'educació emocional per les etiquetes diagnòstiques o la responsabilitat dels polítics en l'organització de l'impuls d'una salut mental col.lectiva. La discussió va tornar a terrenys ja moltes vegades trepitjats, però inacabables per la seva importància en allò que fem; el reduccionisme i pragmatisme de la formació docent dels professionals, l'opacitat de la forma de distribuir les dotacions econòmiques de l'Administració a dintre de cada entitat proveïdora, la manca de voluntat institucional per operar canvis que garanteixin més els drets dels ciutadans afectes de trastorn mental o la sordera crònica institucional envers els professionals.

I una segona taula d'experiències de la xarxa d'abordatge veritablement comunitari. Mark Dangerfield va parlar sobre el nou Equip Clínic d'Intervenció a Domicili (amb una filosofia i pràctiques allunyades del model d'hospitalització domiciliària o PSI); JR Ubieto va parlar sobre algunes qüestions del Programa Interxarxes i va introduir la necessitat d'intervenir també sobre els discursos, a més d'assenyalar l'escasa preparació de les institucions per un treball en xarxes; Maria Martínez va exposar el treball que des de l'EAP Roquetes fan en intensa interrelació col.laborativa amb la resta d'actius del barri; i la Clara Santamaria va explicar la conformació i el treball en salut que la Fundació Tot Raval fan al barri i va explicar algunes intervencions comunitàries als espais públics del Raval.

Agraïr enormement als ponents el seu treball i el haver volgut participar d'un debat que crèiem necessari i inesgotable. Esperem repetir més endavant!

Deixem a continuació l'escrit de cloenda que es va llegir per part de l'ACPSM.



"Avui ens proposàvem l'objectiu fonamental de reflexionar sobre allò que és salut "comunitària" i poder definir millor a què ens referim. Perquè ara «la comunitària» està en la boca de tothom, però