Tenir cura dels professionals, revaloritzar l'assistència
La dècada que hem deixat enrere ha estat convulsa. Ha estat un període de retallades i conflictes polítics que han monopolitzat l'atenció dels mitjans de comunicació. Molts d'aquests conflictes continuen vigents i el soroll sovint oculta les veus d'altres problemàtiques tant o més rellevants.
Els dispositius de la comunitària en general han estat sovint els menys tinguts en compte dintre de la gestió de l'administració pública catalana. Cal recordar que ara fa un any va haver-hi una vaga de metges de primària, potser la més llarga que s'ha fet, reivindicant unes condicions de treball millors per rebatre la tendència cap a l'empitjorament. Els centres d'Atenció Primària i de Salut Mental, que constitueixen les dues grans portes d'entrada al sistema de salut s'han sobrecarregat, finançat insuficientment i menystingut en moltes de les decisions importants de gestió de la sanitat catalana. A més, s'ha transmès la idea que el prestigi, el coneixement i la possibilitat de fer carrera es troben en els grans hospitals. En aquest context, el risc d'emmalaltir, el desgast dels professionals i els signes de malestar són creixents i les mesures que s'han pres per pal·liar-los poques i insuficients.
Des del nostre punt de vista, més que crear centres específics de tractament a professionals de la salut (com per exemple la Clínica Galatea), cal una millora de les condicions laborals i major cura dels ambients de treball per prevenir el malestar psíquic dels professionals. Cal establir unes càrregues de treball raonables, evitar que els professionals es cremin, posar els recursos suficients i en cas que no hi siguin, que això no caigui sobre el darrer professional que acaba d'entrar a formar part d'un servei o equip. Finalment, pensem que cal millorar l'educació de la població en l'ús raonable dels recursos públics i revalorar el treball assistencial, que s'ha menystingut davant els currículums de recerca i gestió.
