Sobre la prevenció del suicidi

El passat 11 de juny va tenir lloc la compareixença de Jordi Blanch, director executiu del Pla de salut mental i addiccions, davant la Comissió de Polítiques de Joventut per a informar sobre el Pla director de salut mental i addiccions i el Codi Risc de Suïcidi (VIDEO).

Aquest CRS prioritza la prevenció del suicidi, donat que és la causa de mort per causa externa més freqüent al nostre pais, i comprèn un conjunt protocol·litzat d‘actuacions assistencials i preventives adreçades a aquelles persones que, en el moment de contactar i/o acudir al sistema sanitari integral d‘utilització pública (SISCAT), presentin un risc important de suïcidi.

De la compareixença destaquem alguns punts que ens sembla important retenir:

- que el suicidi és un comportament multifactorial
- que el suicidi es molt més alt en la població reclusa penitenciària (alguna cosa haurem de fer en aquest sentit)
- l'equiparació amb els accidents de tràfic, que com explica el Dr. Blanch han augmentat tot i les campanyes portades endavant amb gran varietat de mitjans
- que el protocol CRS és ara per ara un enregistrament de les actuacions en salut amb les persones amb risc de suicidi que consulten als serveis de salut, i que l'eficiència d'aquest dependrà de les dades analitzades en un futur
- que només es va parlar de determinants socials per referir-s'hi a un cas i amb l'adjectiu de desencadenant "anecdòtic" en relació a un alta de l'ICAM que va desencadenar un suicidi consumat (com passa masses vegades amb desnonaments a persones amb pocs recursos econòmics)

Des de la FoCAP ja es va escriure al 2018 un text en relació al CRS (AQUÍ) que partia de la desavinença amb algunes afirmacions que la medicina hegemònica repeteix continuament i d'algunes limitacions de la visió més biologicista que desaten els determinants socials. Compartim aquesta posició en bona mesura donat que des del nostre punt de vista el CRS parteix d'una mirada mèdica que deixa al marge qüestions que tenen a veure amb els determinants socials de la salut i amb factors culturals, sociològics i econòmics que s'ha demostrat que tenen un gran pes en el comportament autolesiu i suicida. Per això, volem compartir un magnífic article que recentment hem pogut llegir a la revista de la AEN sobre les complexitats de la prevenció del suicidi (ARTICLE SENCER). Algunes conclusions destacables que compartim són aquests:

- El suicidi es una realitat complexa i multifactorial. La concepció actual hegemònica resulta simplista i descontextualizada.
- Als darrers anys, al nostre país, les tases de suicidi han augmentat tot i les noves guies i protocols elaborats per experts, de les intervencions basades en la estratificació del risc i de les mesures terapèutiques proposades en consonància amb aquestes prediccions.
- És necessari analitzar les mesures de prevenció cuaternària, és a dir, el conjunt d'activitats que tracten d'evitar, reduïr o paliar el dany provocat per les intervencions sanitàries dirigides a reduïr les tases de suicidi. La iatrogènia que es deriva de la nostra activitat en salut mental representa un problema de salut pública molt menys estudiat que el problema del suicidi.
- No hi ha cap factor de risc o combinació d'aquets que tingui una sensibilitat o especificitat suficient pre predir el pas a l'acte.
- Potser s'han desenvolupat aquests plans a partir de premises i hipòtesis errònies, parcials o inexactes i l'avaluació individual dels factors de risc i protecció, incorporant indicadors socials i econòmics i la seva relació amb la narrativa del subjecte, sí que poden ajudar a prevenir el suicidi.
- S'haurien d'abordar qüestions sociològiques de la societat postmoderna actual (baixa tolerància al malestar i als problemes de la vida quotidiana, expectatives del tot i inmediat, dependència del saber expert...).
- S'acusa a la psiquiatria de medicalitzar indegudament situacions quotidianes, però alhora se'ns exigeix pronunciar-nos i donar resposta a problemes socials i ètics que sobrepassen el nostre saber.
- S'haurien de promoure des de la infància competències i habilitats relacionals i de comunicació i potenciar la cohesió interpersonal, la comunitat.
- En definitiva, es tracta d'un problema que s'hauria de tractar com a prioritat mundial i institucional, sense partidisme polític, de manera evaluable, amb intervencions multidimensionals, multisectorials, multidisciplinars i coordinades que aconseguissin implicar no només a Sanitat, sino a també Educació, Treball, Justicia i Benestar Social.