Ressenya de la presentació del llibre "El discurso psicopatológico de la modernidad"

El passat dilluns 1 d'abril el grup de treball d'anàlisi del canvi en les condicions de l'exercici professional de la AEN catalana presentava el llibre recentment publicat "El discurso psicopatológico de la modernidad" del professor valencià Enric Novella. La presentació va tenir lloc a la llibreria Alibri i va congregar un públic molt participatiu format majorment per professionals.

L'Enric Novella és Profesor Titular d'Història de la Ciència i investigador de l'Institut d'Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero de la Universitat de València. És doctor en Medicina per la Universitat d'Hamburg, llicenciat en Filosofía per la Universitat Lliure de Berlín (FU) i metge especialista en psiquiatria format a l'Hospital Clínic Universitari de València. A més, del 2015 al 2018 va ser director de la Revista de la Asociación Española de Neuropsiquiatría,  impulsant una mirada emancipadora sobre les persones amb un diagnòstic de trastorn mental i posant a primera línia de la revista qüestions com els drets de ciudadania de les persones diagnosticades, la ètica del dispositiu psiquiàtric o la perspectiva de l'experiència en primera persona del trastorn mental i els fonaments epistemològics per un anàlisi professional rigurós. Durant la seva trajectòria professional ha treballat intensament sobre el que fa referència a la psicopatologia com a àmbit de saber de la subjectivitat i especialment de les seves derives cristalitzades en síndromes clínics, i ho ha fet des d'una mirada que assumeix la societat, la cultura i la Història com a aspectes essencials en la conformació d'aquests síndromes.

El llibre, un recull d'assaigs, és sobretot, com l'autor presentava un llibre d'història. Una reconstrucció genealògica del discurs psicopatològic que va de la mà del desplegament de la subjectivitat moderna. Una subjectivitat reflexiva, objectivant que neix de les revolucions del segle XVIII i XIX amb el crepuscle de l'Antic Règim. En aquest context el discurs psicopatològic apareix com una nova mirada a l'ésser humà. Una mirada que ambiciona reinterpretar la cultura, la religió i la història passada, i que tendeix als excessos tal com Alexandre Brierre de Boismont(un dels protagonistes d'aquesta història) senyala. L'alienisme naixent, amb les seves aspiracions científiques acabarà endinsant-se inevitablement en la subjectivitat i haurà de desenvolupar una clínica de l'escolta. En la segona part del llibre Novella mostra brillantment les condicions històriques de possibilitat de l'aparició dels constructes de la melancolia, l'esquizofrenia i els actuals trastorns de la personalitat de caire narcisista-límit. 

La presentació va donar lloc a un debat intens i plural en que sorgiren qüestions suggerides pel llibre: el futur del discurs psicopatològic i les seves mutacions, les formes de l'alteritat que configuren al subjecte actual, les conseqüencies de la pluralitat de sistemes de creences i la pèrdua de referències, la necessitat de recuperar un discurs ètic i una clínica de la cura. Els horaris de la llibreria van posar límit al ric intercanvi i varen deixar als assistents amb el desig de més.