Ressenya 9a Jornada "La xarxa a debat". Salut mental i comunitat.
El passat divendres 23 de novembre es va celebrar una altre edició, la novena ja, de la jornada "La xarxa a debat". Enguany el tema triat i desenvolupat pels ponents convidats per la organització (ACPSM i FCCSM) va ser la salut mental "comunitària".La jornada es va dividir en dues taules.
Una primera en la que van participar Marcel Cano i Claudi Camps moderats per Lluís Albaigés i que va anar saltant per diverses qüestions entorn del concepte de comunitat i el paper de l'atenció a la salut mental de/en/amb la comunitat. Qüestions fonamentals com la configuració dels éssers humans a partir de les xarxes intersubjectives van compartir espai amb altres més concretes com l'ocultació dels problemes d'educació emocional per les etiquetes diagnòstiques o la responsabilitat dels polítics en l'organització de l'impuls d'una salut mental col.lectiva. La discussió va tornar a terrenys ja moltes vegades trepitjats, però inacabables per la seva importància en allò que fem; el reduccionisme i pragmatisme de la formació docent dels professionals, l'opacitat de la forma de distribuir les dotacions econòmiques de l'Administració a dintre de cada entitat proveïdora, la manca de voluntat institucional per operar canvis que garanteixin més els drets dels ciutadans afectes de trastorn mental o la sordera crònica institucional envers els professionals.
I una segona taula d'experiències de la xarxa d'abordatge veritablement comunitari. Mark Dangerfield va parlar sobre el nou Equip Clínic d'Intervenció a Domicili (amb una filosofia i pràctiques allunyades del model d'hospitalització domiciliària o PSI); JR Ubieto va parlar sobre algunes qüestions del Programa Interxarxes i va introduir la necessitat d'intervenir també sobre els discursos, a més d'assenyalar l'escasa preparació de les institucions per un treball en xarxes; Maria Martínez va exposar el treball que des de l'EAP Roquetes fan en intensa interrelació col.laborativa amb la resta d'actius del barri; i la Clara Santamaria va explicar la conformació i el treball en salut que la Fundació Tot Raval fan al barri i va explicar algunes intervencions comunitàries als espais públics del Raval.
Agraïr enormement als ponents el seu treball i el haver volgut participar d'un debat que crèiem necessari i inesgotable. Esperem repetir més endavant!
Deixem a continuació l'escrit de cloenda que es va llegir per part de l'ACPSM.
"Avui ens proposàvem l'objectiu fonamental de reflexionar sobre allò que és salut "comunitària" i poder definir millor a què ens referim. Perquè ara «la comunitària» està en la boca de tothom, però es tracta d'un concepte molt imprecís i existeixen distintes perspectives teòriques del que és.
Tant a la primera taula com a la segona, hem pogut escoltar alguns aspectes del que significa la comunitat en l’atenció en salut mental. Avui s’ha parlat d'accions amb històries pròpies, amb diferents metodologies i amb actuacions a diferents nivells. Però el punt en comú que tenen és la coordinació d'accions de salut des de diferents àrees que a vegades pivoten prioritàriament sobre el dispositiu de salut mental, a vegades sobre l'atenció primària i a vegades sobre les diferents entitats de caràcter social, econòmic i cultural d'un territori concret, i que excedeixen l'àmbit tradicional d'expertesa en salut, l'estrictament mèdic.
Per nosaltres era important parlar d'això ara que tothom s'autodefineix com a comunitari. Perquè la implicació de la comunitat en l'atenció es pot comprendre des de diferents punts de partida i nivells. Nivells que van des l'assistència individual i familiar amb una orientació comunitària (parlem de model biopsicosocial, inclusió del codis Z, genograma, entrevista motivacional, exploració de xarxes de recolzament, etc) fins allò anomenat acció comunitària en salut o participació en processos comunitaris, que entenen el centre de salut com un més dels centres de salut a la comunitat. Aquest nivell estaria exemplificat per les Taules de Salut a cada territori o pel programa de Barcelona Salut als Barris, i comportaria un treball de conformació de grups motors de treball, generació de participació a la comunitat, dinamització de processos comunitaris, recerca de lideratges a la comunitat, coordinació entre diferents sectors com habitatge, igualtat, medi ambient, cultura o seguretat per exemple.
Per nosaltres l'acció comunitària en salut mental té a veure amb una qüestió relativa al "poder" de les persones i les comunitats per fer-se càrrec dels seus propis processos de salut i malaltia reconeixent les seves condicions de vida i els determinants socials d'aquestes. I aquesta concepció s'oposa a aquella altre que, tot autodenominant-se comunitària, es centra en la dimensió individual, la correcció de factors de risc modificables i la recomanació d'estils i conductes de vida saludables, i que sovint victimitza i culpabilitza els subjectes aliens al seu context. L'àmbit de la comunitat ni és un àmbit individual ni poblacional, és un àmbit intermedi, que situa les seves accions a l'àmbit local, entrellaçat amb el territori. I el punt de partida no és el mateix quan es conceptualitza una comunitat d'éssers individuals agregats, que quan es fa com a espai intersubjectiu on cada subjecte està ontològicament lligat a aquest.
Per altra banda, com associació de professionals volem aprofitar per recordar que una nova filosofia en la concepció i l'organització dels serveis comporta noves necessitats en els professionals. Calen dotacions suficients per fer front a les exigències d’aquestes noves tasques. Aquesta activitat requerirà competències diferents a les tradicionals i una organització de l'assistència diferent. Dosis més grans de flexibilitat, de mobilitat, de competències relacionals potser diferents a les tradicionals, d'espais de reunió i coordinació adeqüats, sense que això repercuteixi negativament en les condicions de treball dels professionals. També hem de tenir cura de la nostra salut. En aquest sentit la formació i capacitació en aquestes competències i una adequada organització dels serveis assistencials és obligada per tal de donar una atenció eficaç i ètica. Les limitacions actuals són òbvies. Es tracta d'una forma de mirar diferent a la tradicional i suposa importants reptes per a l'organització institucional, que per la seva part ha de fer una aposta valenta per ella. Això, sembla que ja s'està impulsant a casa nostra i nosaltres ens alegrem i volem contribuir a profunditzar en aquesta via."
