Humanitzem les ciutats. Ressenya de la jornada sobre el Pla de salut mental de Barcelona

El passat dia 22 de març es celebrava la primera jornada del Pla de salut mental de la ciutat, organitzada per la Taula de salut mental i per l’Ajuntament de Barcelona. Una trobada dinàmica amb dos fils conductors: conèixer experiències que s’estan desenvolupant a Barcelona i compartir amb altres ciutats les polítiques actuals de salut mental.

Del conjunt d’aportacions en surten dos idees clares: En primer lloc, es reforça el model de salut mental comunitari que s’arrela en el dia a dia de les persones i en els seus entorns de vida. I en segon lloc, s’evidencia que el treball per tenir cura de la salut mental és una tasca comú des de molts àmbits (benestar, educació, cultura, sanitat i la mateixa ciutadania).

Les interesants aportacions de diverses ciutats, posen la mirada en la ciutadania i ho fan des d’una perspectiva històrica i en clau crítica. Gary Belkin, de New York, obria preguntes per poder situar-nos en el present: d’on venim? Què hem assolit? Què no hem fet bé en l’àmbit de la salut mental? Com podem redissenyar-ho?. I al capdavall, traça un itinerari cap a un futur en el que s’emfatitzen les col·laboracions i es comparteix el coneixement entre diversos àmbits per estar més a prop de la ciutadania.

Franco Rotelli, des de la ciutat de Trieste, afirmava que la política de salut mental és una política d’inclusió social, posant la preocupació per les persones en situació de vulnerabilitat com a prioritat. Ens deia, “una ciutat que es preocupa i cuida als darrers de la fila, també podrà ocupar-se dels primers de la fila”. I imagina una ciutat que es preocupa per les persones, no un sistema sanitari que s’ocupa de tractar malalties.

En definitiva es necessiten ciutats amb més humanitat. Apostar per polítiques de la vida que afavoreixen vincles, entorns on poder desenvolupar-se i créixer, i on es té cura de la fragilitat. Una aposta complexa, però il·lusionant.